Inktober: llums i ombres

Abans de res: aquest és el meu primer post. Fa un temps se’m va acudir afegir un blog al meu lloc web. “Un blog va bé per al SEO“, em van dir. Ah, me n’alegro. Però aquest no és el motiu principal que m’ha decidit a embarcar-m’hi. Ni molt menys.

Tinc ganes de compartir coses, així de fàcil. No sóc cap as quant a xarxes socials. Ben al contrari: se m’acostumen a fer feixugues. Al meu Facebook personal només em queixo, he abandonat Twitter per higiene mental i tampoc acabo d’entendre gaire la mecànica d’Instagram.

Total, que aquí va. I com que s’acosta l’octubre, parlaré del repte més popular entre la comunitat d’Il·lustradors en aquestes dates: Inktober. Un Inktober, d’altra banda, polèmic, el d’enguany, ja que el seu creador, Jake Parker, n’ha decidit registrar la marca. A partir d’ara cap obra comercialitzada podrà fer servir la paraula “inktober” com a títol. El que no queda clar és si l’etiqueta es podrà seguir utilitzant a les xarxes socials sense problemes (entenc que si). De retruc, en Jake Parker ha estat acusat de plagi per l’il·lustrador Alphonso Dunn.

Per a qui no ho sàpiga, Inktober és un repte viral per a Instagram (però extès a altres xarxes socials com Twitter) que, com ja he esmentat, creà en Jake Parker l’any 2009. Es tracta de fer un dibuix per a cadascun dels 31 dies que dura el mes d’octubre, etiquetar-lo amb #inktober i publicar-lo a xarxes. En Jake Parker proposa una llista, però molts il·lustradors (com jo) en creen la seva de pròpia.

Què hi veig de bo

Assumir la obligació de realitzar una activitat estimulant
Si, exactament. Cobra Kai pot esperar. Inktober dona la oportunitat de moure una mica el cul i auto-obligar-se a realitzar una il·lustració diària. En el meu cas, com que la il·lustració no acostuma a ser la meva activitat professional principal, Inktober m’obliga a exercir d’il·lustrador.

Compartir la teva feina amb altres autors i amb el món en general
Més sovint del que voldríem, als professionals del disseny no en està permès compartir la nostra feina ni a les xarxes socials ni al nostre lloc web, normalment perquè el client no ens en dóna permís (vull escriure una entrada sobre, precisament, aquest particular). Amb Inktober no tenim aquest problema. Bé, si més no, no el teníem fins ara.

Guanyar (certa) visibilitat
l’etiqueta #inktober és visitada per moltes persones, ja siguin il·lustradores o no. Amb aquest “escàndol Inktober” que hi ha enguany, tinc el dubte de si podrà seguir éssent així.

Vendre obra original
Alguns autors ja consagrats (o no tan consagrats) venen els originals dels seus Inktobers a preus mòdics i raonables. Hi ha qui aconsegueix vendre’ls tots. Val a dir que jo no ho he fet mai. Per cert: no m’agrada gaire el concepte d'”autor consagrat”.

Què hi veig de dolent

Treballes gratis
Els professionals de les arts visuals NO treballem gratis. Mai. I, si ho fem, és per decisió pròpia (voluntariat, activisme). És activisme Inktober? Rotundament no. Seria discutible que ajudés a provocar canvis en la societat. És un voluntariat? Bé, és voluntari, això segur.

Té cert tuf capitalista i meritocràtic
I això contradiu absolutament el primer punt de “Què hi veig de bo”- O bé, potser els contradiu tots, però menys de cinc contradiccions és sectarisme.

Genera estrès
Eh, una il·lustració diària. I no ha de ser una merda perquè l’hem de penjar a Instagram i la veurà tot cristo i si és un xurro quedaré fatal si la veu jo què sé algun superil·lustrador per exemple i m’agafarà un atac d’ansietat. És mentida, no m’agafarà cap atac d’ansietat, però ja m’enteneu.

La jugada de’n Jake Parker no m’ha agradat un pèl
No, no m’ha agradat gaire. A vosaltres si?

En jake Parker té raó?

Doncs no ho sé. Tal com especifica el portal Magnet, es justifica dient que “A mesura que el repte s’ha anat fent més i més gran, cada any ha estat envaït per gent de fora de la comunitat que té com a objectiu monetitzar per la via ràpida” Podeu llegir el seu comunicat íntegre aquí.

Enguany hi participaré?

No ho he decidit. Vosaltres què faríeu?